Un total de 10 pages ont été trouvées avec le mot clé Organiser et planifier. logo rss
CooperacioOColmlaboracioQuinesDiferencies
le 31.01.2014 à 16:33:54
de 92.133.102.59

Cooperació o col·laboració: quines diferències?

Autor de la fitxa : Outils-réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Entre cooperació i col·laboració, hi ha una diferència de matisos.
F. Henri i K. Lundgren-Cayrol analitzen de manera molt aclaridora la diferència entre aquestes dues nocions.
La presentació següent reprèn àmpliament aquesta anàlisi.

La primera diferència: com es reparteix la feina?

En general, els grups col·laboratius i cooperatius treballen junts amb un objectiu comú o compartit.
La diferència més visible rau en la forma de repartir la feina:

Quan es coopera

cooperatio.png?

El grup es divideix en equips especialitzats que realitzen una part de la tasca. Els membres de cada equip tenen funcions específiques. El treball es considera completat quan tots els membres han acabat la seva part.

La primera diferència: com es comparteix el treball?

Quan es col·labora

collaboration.png?

Els membres del grup treballen per un objectiu comú. Però cadascú, individualment, intenta assolir en solitari el consens meta. Dues produccions tenen lloc en paral·lel: una producció col·lectiva i les produccions individuals de cada participant.

Altres diferències

D'aquesta manera de realitzar la tasca comuna, se'n desprenen més diferències:
  • La maduresa dels grups
  • Les interacciones entre la gent
  • La manera de considerar l'objectiu

La maduresa dels grups

  • L'enfocament cooperatiu és més estructurat i controlat. L'animador organitza i "controla" la feina. Aquesta mena de treball convé més al "grup-infant";
  • L'enfocament col·laboratiu és més flexible i els membres del grup disposen de més llibertat. És més convenient per al "grup-adult"

maturite_groupe.png?

L'enfocament cooperatiu es pot considerar com un mètode d'iniciació i de preparació a una autèntica col·laboració.

Les interaccions entre la gent

Les interaccions entre els membres dels grups tenen un paper central
  • en la cooperació la complementarietat de les tasques crea un sentit de dependència recíproca, això fa que les interaccions siguin molt fortes però "jerarquitzades"
  • en la col·laboració prima la posada en comú de les idees, i les interaccions tenen un caràcter més aviat "associatiu", que les fa més riques i intenses

La manera de considerar l'objectiu

Perquè treballem junts?

coop.png?

En cooperar, cada membre es responsabilitza d'una acció o sub-tasca. La meta és una producció col·lectiva, és el grup en tant que entitat que assoleix una meta.

coll.png?

En els enfocaments col·laboratius cadascú utilitza el conjunt de recursos del grup.

En conclusió

Aquestes dues nocions no estan encara "estabilitzades" tot i que hi ha acord sobre el fet que la col·laboració implica un procés més "democràtic": les relacions són més igualitàries
Els filtres culturals són forts i en ambdós casos poden tenir una connotació "negativa":
  • "col·laborar" recorda la història fosca de la guerra del 39-45.
  • "cooperació" s'associa a la política abusiva dels països rics a l'Àfrica.
En realitat la diferència entre aquestes dues maneres d'actuar no és tan definida: es passa fàcilment d'un enfocament a l'altre.
Mots clau :
Afficher
ElMetodeGtd
le 14.02.2014 à 11:47:23
de 193.50.71.234
bf_imageGTD_Flickr_carlesCV_CC-BY.jpg

El mètode GTD

Autor de la fitxa : Hélène Laxenaire
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : El mètode GTD (Getting Things Done) ha estat descrit per David Allen en la seva obra ALLEN, David. Getting things done: the art of stress-free productivity. New York : Penguin Books, 2001. ISBN 978-0-14-200028-1.
L'objectiu d'aquest mètode d'organització és el de muntar un sistema prou sòlid i robust per poder-se descarregar la consciència de les coses encara per fer i de la culpabilitat per no haver-les fet a fi i efecte de poder abordar la feina amb tranquil·litat d'esperit. És el mateix principi que el Pensiu que utilitza el mag Dumbledore a Harry Potter: un recipient on hi diposita els seus pensaments i records per a descarregar-se'n, sabent que els podrà recuperar en tot moment. Aquí sota hi trobareu els principis generals i la manera com jo l'utilitzo, tot i que us aconsello que si voleu reproduir l'experiència consulteu l'obra de David Allen.

Llistar els projectes i dividir-los en tasques pràctiques

Quan es porta a la pràctica el mètode GTD la primera cosa a fer és una llista exhaustiva dels propis projectes, dels més trivials (agafar hora amb el dentista) als més importants (muntar un col·loqui participatiu a nivell mundial) i fer una primera tria entre els que s'han de realitzar o estan en curs i els que potser algun dia es realitzaran (aprendre a tocar l'acordió). Una vegada llistats, per a cadascun dels projectes en curs o futurs, cal decidir la primera i mínima tasca pràctica a fer per fer-lo arrencar: "Demanar a la Laurence el nom del seu dentista", "Llegir la fitxa sobre l'organització d'esdeveniments participatius a l'ebook de Coo-ptic". Tot seguit cal afegir aquestes tasques a la llista de coses per fer. Totes les tasques de la llista de coses per fer han de ser pràctiques i no s'han de poder dividir en subtasques. Així doncs, en comptes d'apuntar "Preparar l'AG", més aviat cal dir: "Preparar un Doodle per fixar la data de l'AG" o bé "Demanar a la Laurence el fitxer dels participants (per poder-los enviar l'enllaç Doodle per fixar la data de l'AG). "Preparació de l'AG" és un projecte, no pas una tasca.

Definir les prioritats en funció del que es pot fer

Un dels principis de base d'aquest mètode és el de triar i seleccionar les coses a fer tot preguntant-se: "Quina acció puc fer, aquí i ara?". De fet, per a David Allen, el que orienta la tria d'una tasca són les seves condicions intrínseques de realització, més que no pas cap idea de prioritat a priori. A més cada tasca va acompanyada de criteris que permeten escollir l'acció a realitzar a continuació, en funció de l'estat de la qüestió:
1. el context: lloc (no puc efectuar aquesta tasca fora de l'oficina ) o persona (no puc efectuar aquesta tasca sense l'Stéphane) o eina (no puc efectuar aquesta tasca sense un ordinador connectat a internet)
2. el temps disponible: necessito tant de temps per efectuar aquesta tasca
3. energia disponible: per efectuar aquesta tasca he d'estar totalment en forma, o ben concentrat o bé puc efectuar aquesta tasca encara que només em funcionin 2 neurones
4. prioritat: prioritat del projecte o de la tasca.
Ara bé, la prioritat arriba en últim lloc, no és qui determinarà la tasca però sí que és qui entre les moltes tasques possibles corresponents al context, al temps i a l'energia disponible, determinarà la que al final esculli.
Jo decideixo fer una tasca només si efectivament la puc fer.

Implementació del mètode

Una vegada establerts aquests principis, com funciona a la pràctica?

La safata d' arribada

És la primera eina del mètode GTD, una safata que agrupa tot el que arriba: el correu per gestionar, la idea genial que hem tingut a la dutxa, els documents, les coses a fer apuntades al final d'una reunió. Pel que fa a la idea genial que hem tingut a la dutxa o allò que no volem oblidar i que ens ve novament al cap quan ens estem adormint (i per evitar d'haver-nos-ho de repetir tot esperant que no se'ns en vagi del cap en despertar, cosa que no seria massa favorable per una bona nit de son reparador), només cal apuntar-s'ho immediatament i després quan sigui possible, ficar-ho a la safata d'arribada per ocupar-se'n més tard. Això implica tenir vora del llit (o de la dutxa!) un llapis i un quadernet, un smartphone, un dictàfon, tant se val el mitjà tècnic sempre que ens organitzem per tenir sempre a l'abast qualsevol cosa per apuntar: coses a fer, el que cal comprar o bé la idea genial.
Tot ha d'anar a parar a la safata d'arribada. Pel que fa a mi, en tinc dues: una pel paper (una cistella de plàstic) i una electrònica (safata d'entrada del meu mail). Fet això, convé revisar la (les) safata (es) d'arribada de manera molt regular amb un protocol definit. Jo, per exemple, ho faig una vegada al dia.

Gestió de la safata d'arribada

Dins la safata d'arribada hi anem entaforant tot el que arriba: la idea genial que hem tingut a la dutxa, l'acta de l'última AG, el tiquet de restaurant que caldrà fer que ens reemborsin, les factures i fins i tot les piles que cal recarregar.
Quan es revisa, s'agafa cada element un per un fent-li passar uns filtres successius:
Aquest element requereix alguna acció pràctica?

Sí: acció pràctica

1. Puc portar a terme aquesta acció en menys de dos minuts?
  • si sí: es fa (ja està, les piles són al carregador.
  • si no:
2. Sóc jo qui ho ha de fer?
  • si sí: quina és la primera acció pràctica que he de fer per tractar aquest tema?
    • l'afegeixo a la meva llista de tasques (contextualitzant-la: context, durada, energia, prioritat)
    • si és una tasca que implica un dia i una hora precisos, l'afegeixo a la meva agenda (per la utilització de l'agenda, vegeu més avall)
  • si no: delego

No: cap acció pràctica

1. És quelcom relacionat amb un projecte futur: l'afegeixo a la llista "Potser algun dia"
2. És un document que em farà falta més endavant
  • és un document de referència que em farà falta, el classifico de seguida en els meus arxius de referència (ex. catàleg, reglament, etc...)
  • és un document d'acompanyament per un projecte en curs: el deso a la carpeta projecte en curs corresponent (ex. formulari de sol·licitud de subvenció, article que servirà en una formació que tot just s'està muntant). Sovint això va acompanyat d'una tasca a fer. Per exemple apunto a la meva llista de tasca "Cercar una còpia de la declaració de l'associació a la Delegació del Govern per la sol·licitud de subvenció" i classifico el formulari a la carpeta "En curs: sol·licituds de subvencions"
3. No és res de tot això: paperera. És el cas de la majoria dels documents i e-mail que es reben! Vigileu amb la temptació de guardar-ho tot "per si de cas", cal pensar-s'ho bé demanant-se si realment pot servir algun dia. (Quan vaig adoptar el mètode GTD, vaig llençar totes les factures d'electricitat dels meus anteriors apartaments, algunes tenien més de 15 anys)
Alerta: res ha de tornar a la safata d'arribada, s'ha de gestionar tot, en l'ordre en què anem trobant els documents. Sinó tornem a engegar el cercle de la culpabilitat amb aquell document que no es vol gestionar i que va quedant sempre al fons de la safata d'arribada.
Quan la safata d'arribada és buida o ja no queda cap mail no llegit a la bústia: uf, quin descans!

L'agenda

En el mètode GTD, l'agenda és sacralitzada i no ha de servir més que per allò que realment té data i horari: una reunió, un tren. No ha de servir de llista de tasca bis. De fet, la decisió de llançar-se a fer una tasca no depèn pas d'un moment donat, previst amb anticipació: "Dimecres, m'hi poso amb el balanç moral" sinó del context. És més que probable que el dimecres en qüestió, la vostra companya de feina es quedi a casa perquè el seu fill està malalt i que us toqui a vosaltres respondre al telèfon tot el dia. L'únic resultat serà que el dimecres al vespre, l'única cosa que us quedarà, més que la satisfacció d'una jornada fructífera, serà "M..., no he escrit l'informe moral". Més tard res no us impedeix crear el context favorable per l'execució de les tasques prioritàries i reservar-vos alguna jornada en què refuseu totes les reunions a fi i efecte de tenir temps per fer les accions que demanen concentració.

Els arxius

Els arxius, ja siguin en paper o digitals són de dos tipus, els que es refereixen a projectes en curs i que comporten documents d'acompanyament del projecte (actes de reunions, etc...) i els que permeten classificar els documents de referència. David Allen proposa crear un arxiu per cada projecte, per petit que sigui encara que només consti d'un full abans que tenir un sistema d'arxius i sub-arxius. Es pot decidir prefixar tots els arxius per distingir-los fàcilment (en el meu cas, tots els arxius de projectes en curs comencen per EC - i tots els meus arxius amb els documents de referència comencen per RPro - )

Actualització

Regularment, cal rellegir la llista de projectes per revisar els projectes acabats però també per veure si es generen noves tasques. És el moment d'endreçar els arxius dels projectes en curs que s'han tancat. Els documents operacionals se suprimiran i alguns documents d'acompanyament aniran a completar les referències generals. També és el moment de rellegir la llista dels projectes que "Potser algun dia " per verificar si no els ha arribat el moment!



Crédit Photos : carlescv sur Flickr - CC By-SA
Mots clau :
Afficher
EvernotE
le 16.01.2014 à 10:46:16
de 193.50.71.234

Evernote

Autor de la fitxa : Emilie Hullo, Outils Réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : Llibreta de notes virtual, Evernote és una eina gratuïta que permet millorar la gestió de la nostra informació en el dia a dia concentrant en un únic i mateix indret totes les dades.

La inscripció als seus serveis és gratuïta. També disposa d'una versió premium (de pagament) que proposa unes aplicacions avançades (1 GB mensual de descàrrega en el vostre espai, accés al suport tècnic, seguretat millorada).
bf_imageevernote.png
Lloc oficial : https://www.evernote.com/
Mots clau :
Família d'eines : Ofimàtica en línia
Presentació :
Requisits previs : Navegació per Internet.
Algunes aplicacions : Evernote ofereix múltiples funcionalitats:

  • Capturar pàgines web amb text, enllaços i imatges.
  • Emmagatzemar i arxivar la informació com a notes i en un portal personal.
  • Organitzar i estructurar les notes agrupant-les en carpetes i amb paraules-clau.
  • Guardar-les sense limitacions de temps.
Per dominar-ho : Evernote: l'arxiu digital de la xarxa
Per aprofundir-hi : Implementa GTD amb Evernote 5
Avantatges : Aquest programa, senzill d'utilitzar, permet centralitzar la informació gràcies a una interfície ben realitzada i sincronitzar-la en diversos aparells. N'és disponible una aplicació nòmada: iPhone, iPad, BlackBerry, Android etc.) i proposa unes extensions per instal·lar en la barra d'eines dels navegadors per capturar directament els continguts durant la navegació. Ofereix la possibilitat de realitzar una cerca entre les notes mitjançant paraules-clau, títols o també llocs. Evernote també permet compartir les carpetes amb altres usuaris.
Inconvenients : Hi ha una versió del programa disponible en línia i també una versió client del software que cal instal·lar en cada ordinador i telèfon utilitzat (Mac, Win, Android). No gestiona encara els vídeos (excepte el flux d'una webcam) i disposa d'un editor de text encara una mica limitat. Finalment, la versió gratuïta només ofereix la possibilitat de llegir els blocs de notes d'un altre usuari i no d'editar-los i per tant l'ús col·laboratiu d'Evernote és limitat.
Llicència : Programari de propietat, Freemium
Utilització : N'hi ha de més senzills, però també de més complicats
Instal·lació  : Senzill
Afficher
FramadatE
le 15.01.2014 à 11:34:42
de 193.50.71.234

Framadate

Autor de la fitxa : Outils-Réseaux et SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : Petita eina molt senzilla per decidir una data amb un grup o crear una petita enquesta.
imagebf_imageFramadate.png
Lloc oficial : http://framadate.org
Mots clau :
Família d'eines : Calendari
Requisits previs : accés a Internet necessari
Algunes aplicacions :
  • Fixar una data de reunió
  • Escollir un logo
  • Escollir un nom per al grup
Per dominar-ho :
Per aprofundir-hi :
  • Només s'han de proposar dates en què estiguin disponibles les persones la presència de les quals sigui indispensable
  • No s'han de proposar massa dates, ja que això dilueix les respostes. Conseqüència possible: la data més votada correspon només a una minoria del grup
  • Fixar una data de finalització de l'enquesta
  • Cal vigilar quan hi ha diversos Framadate oberts: cal tenir-ho en compte en les respostes
Avantatges :
  • Respon perfectament a les necessitats dels grups de trobar una data comuna.
  • El fet que els participants vegin les respostes dels altres estimula la cerca d'un consens.
  • És una eina molt fàcil d'utilitzar, la seva introducció en grups de principiants pot representar una primera etapa, una "petita experiència irreversible".
  • Software lliure
  • Allotjat per una associació sense ànim de lucre: no hi apropiació ni revenda de dades
  • Evita congestionar les bústies d'e-mail inútilment quan cal acordar una data entre uns quants.
Inconvenients :
  • L'eina no resol els problemes de manca de disponibilitat.
  • Tenen més avantatge aquells que responen primer.
  • No s'escau per a reunions reservades o decisions secretes perquè l'enquesta o els participants són visibles per a tothom
  • Servei en línia gestionat per voluntaris: la disponibilitat del servei no és garantida
Llicència : Llicència lliure, Gratuït
Utilització : Senzill
Instal·lació  : No cal instal·lació
Afficher
FreeplanE
le 16.01.2014 à 10:58:44
de 193.50.71.234

Freeplane

Autor de la fitxa : Frédéric Renier, Supagro Florac, Outils-Réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció :
  • Freeplane és un programari lliure que s'instal·la en local en el vostre ordinador (Mac, Windows et Linux). Permet crear mapes mentals que poden ser exportats en HTML a una pàgina web.
  • Mapa heurístic és sinònim de mapa mental.
imagebf_imagefreeplane.png
Lloc oficial : http://freeplane.sourceforge.net/wiki/index.php/Main_Page
Mots clau :
Família d'eines : Mapa mental
Presentació :
  • Per començar un mapa mental, es col·loca al centre el tema de reflexió. Per a cada nova idea relacionada amb aquest tema, es crea una branca i s'escriu la idea en un node. A continuació es desenvolupa aquesta branca creant unes subbranques.
  • Quan totes les idees estan situades en el mapa se li ha de donar forma, afegint icones, dibuixos o imatges, escollint un color per a cada branca. Com més organitzat i il·lustrat sigui el mapa més serà comprensible i fàcil de recordar.
  • Per plasmar visualment la jerarquia d'idees, es comença per allò més general (escrit amb lletres grans al centre) i es passa gradualment als aspectes particulars (que s'escriuen amb lletres cada cop més petites a mesura que ens allunyem del centre).
  • Els mapes mentals són uns procediments que fan treballar els dos hemisferis del cervell en sinergia. Això permet activar els processos associatius i imaginatius propis del pensament. El fet d'haver de col·locar un concepte en algun punt del mapa obliga a pensar la seva relació amb els altres conceptes.
Requisits previs : Cap, aquesta mena de presentació de les idees simplement agrada o no.
Algunes aplicacions :
  • En un grup el mapa mental pot ajudar a representar la diversitat d'opinions. Concretament permet la representació d'idees antagonistes.
  • El brainstorming (pluja d'idees).
  • La redacció d'un informe, d'un llibre, el mapa d'un lloc web. Freeplane permet exportar un mapa amb format Open office.
  • La memorització
  • La redacció de fitxes de lectura
  • La gestió de projecte (utilitzant per exemple la funció avançada d'atributs i de filtres)
Per aprofundir-hi :
  • Ajuda molt conèixer les principals dreceres de teclat del programa
Avantatges :
  • És una eina que permet representar la complexitat d'un problema.
  • Hi ha molts recursos en línia sobre el tema dels mapes mentals (usos, exemples, trucs...)
Inconvenients : Freeplane és un programa que compta amb nombroses funcions i al principi el seu ús pot resultar una mica complex.
Llicència : Llicència lliure, Gratuït
Utilització : N'hi ha de més senzills, però també de més complicats
Instal·lació  : Senzill
Afficher
GoogleAgenda
le 16.01.2014 à 11:06:40
de 193.50.71.234

Google agenda

Autor de la fitxa : Hélène Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : Google Agenda és una eina de Google que permet comptar amb una agenda on line (disponible en un ordinador o un smartphone) que pot ser compartida o publicada en una pàgina web. Aquesta eina permet compartir un calendari d'esdeveniments i reunions d'una associació, conèixer el planning dels col·laboradors o també planificar reserves de recursos (per exemple una sala).
bf_imagegoogle_agenda.png
Lloc oficial : https://www.google.com/calendar/
Mots clau :
Família d'eines : Ofimàtica en línia
Presentació : Google Agenda és un calendari en línia que pot ser visible on-line i compartit. També és possible publicar-lo en una pàgina web. Google agenda permet importar altres planning (creats en Google Agenda o amb format ICS) facilitant la consulta de diverses agendes en una mateixa pàgina. Finalment permet, en un grup on tots els membres utilitzen Google Agenda, veure les disponibilitats d'uns i altres i convocar-los a reunions en un dia i una hora determinats.
Requisits previs :
  • Tenir un compte Google
Algunes aplicacions :
  • publicar en un lloc web les properes reunions d'una associació
  • compartir una agenda per determinar l'arribada dels assistents a un esdeveniment. Totes les persones que recuperen la informació de les hores d'arribada l'apunten en la mateixa agenda que també és utilitzada per apuntar qui les anirà a buscar a l'estació
  • gestionar el planning de reserves d'una sala de reunions
Per dominar-ho :
Per aprofundir-hi :
Avantatges :
  • Permet visualitzar amb una ullada les disponibilitats de tots els membres
  • Permet compilar entre més persones dades corresponents a horaris
  • Possibilitat d'importació i exportació d'agendes al format ICS utilitzable per altres programaris com ara Thunderbird, i per tant l'agenda pot ser compartida amb persones que no desitgin tenir o no tinguin comptes Google
Inconvenients :
  • L'agenda és on line i per tant la seva utilització és més limitada que una agenda en paper, excepte per a qui tingui un smartphone
  • També és Google!
Llicència : Programari de propietat, Gratuït
Utilització : Senzill
Instal·lació  : No cal instal·lació
Afficher
GoogleFormulaire
le 16.01.2014 à 11:44:33
de 193.50.71.234

Google Formulari

Autor de la fitxa : SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : Eina gratuïta de la sèrie Google Document que permet crear qüestionaris disponibles en línia els resultats dels quals queden recollits sota forma de pàgina de full de càlcul.
imagebf_imagegoogle_formulaire.png
Lloc oficial : http://docs.google.com
Mots clau :
Família d'eines : Enquestes
Requisits previs : Tenir un compte Google
Algunes aplicacions :
  • Fitxa de presentació dels membres d'una xarxa o dels participants a una xerrada
  • Balanç d'una operació
  • Inscripció a una trobada
  • Recull de les competències o de les necessitats dels membres d'un grup
  • Creació d'un mapa a partir d'un llistat d'adreces (funcions avançades)

Exemples
  • Un mapa dels participants de l'acció SNA "Dinamització de xarxes i eines col·laboratives " organitzada per Sup Agro Florac
Per dominar-ho :
Per aprofundir-hi :

Avantatges :
  • Senzilla i de configuració ràpida
  • Permet recuperar i centralitzar fàcilment informacions, comunicacions procedents de nombroses persones
  • Els resultats poden posteriorment ser exportats amb un format Calc o Excel per a tractaments més avançats
  • Els formularis es poden integrar fàcilment en una wiki o un blog
  • Uns gadgets Google permeten processar els resultats en forma de mapa o de gràfic
Inconvenients :
  • Les dades queden emmagatzemades en el servidor de Google (perennitat, accés de Google a les vostres dades)
  • Funcionalitats de Google Document limitades per a un tractament avançat dels resultats
Llicència : Programari de propietat, Gratuït
Utilització : Senzill
Instal·lació  : No cal instal·lació
Afficher
InfobesitatEmDicGatienSocInfobesPeroE
le 17.01.2014 à 15:50:25
de 193.50.71.234

Infobesitat: em dic Gatien, sóc infobès, però em cuido

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Ahir al vespre, al local que hi ha darrera del centre cultural

  • Jo: Bon dia a tothom, em dic Gatien i sóc infobès
  • Tots en cor: Bon dia Gatien!
  • L'animador: Gatien ens pots explicar quin ha estat el teu recorregut?
  • Jo, respirant profundament : Sóc un apassionat inconscient... estic terriblement frustrat de no poder seguir el flux d'informacions que emanen del món cada dia, cada hora, cada segon. Implicat en diferents xarxes i curiós per natura, llegia les revistes, les últimes publicacions, escoltava la ràdio... fins fa poc ho podia fer... i va arribar internet, Twitter, els podcasts, els webzines, les newsletters, les alertes de google, els fluxos RSS... el ventall de possibilitats es va ampliar i els temes apassionants es van multiplicar. Al principi em sentia eufòric, però de seguida la frustració va anar guanyant terreny... massa informació interessant se m'escapava, i em sentia un tastaolletes en no poder aprofundir mai res. La il·lusió de sentir-me permanentment immers en aquest flux cultural es va transformar en ofegament.
  • L'animador: Gatien quin era el teu sentiment en aquell moment?
  • Amb veu tremolosa: Estava molt frustrat... m'envaïa la còlera contra mi mateix per no poder seguir el ritme
  • L'animador: Penses que realment hagués estat possible?
  • Corregint-me: No, de seguida vaig entendre que fins i tot amb totes les neurones activades, em seria impossible fer front a aquesta onada que cada dia es feia una mica més gran. És una sensació desagradable... secretament tenia esperances de ser-ne capaç
  • L'animador: I aleshores què vas fer?
  • Jo: Al principi vaig intentar organitzar-me. Estava convençut que podria superar aquest moment de baixa forma organitzant-me millor. Vaig automatitzar la tria dels correus electrònics que rebia. Em vaig donar de baixa d'algunes newsletters, vaig organitzar els meus fluxos RSS i em vaig forçar a obrir només els articles que semblaven realment pertinents, vaig reduir l'ús que feia de Twitter...
  • L'animador: I?
  • Jo: Bé, com us ho diria... sí, aquesta organització va tenir alguns efectes positius. La situació es va tornar, diguem, suportable.
  • L'animador: Doncs no sembles gaire satisfet...
  • Jo: És que em pregunto si la infobesitat, de fet, no forma part del meu caràcter...
  • L'animador: Ah! Ens ho pots explicar?
  • Jo: Com més hi penso, més convençut estic que ja era infobès abans que existís internet. Ho dic per allò d'acumular llibres al costat del llit i de no tenir temps de llegir-los... això ja em passava abans que hi hagués internet. Jo crec que la curiositat, les ganes d'aprendre et tornen infobès. Després només intentem limitar aquesta infobesitat per tal de mantenir un nivell de frustració raonable. I per això, francament, internet no ens ho posa gens fàcil. És clar que la informació hi abunda, però la informació també és abundant a les biblioteques... Per a mi, el que fa la diferència és la serendipitat...
  • L'animador: La serendipitat?
  • Jo: Sí, quan sóc a internet buscant una informació sobre un tema concret que m'interessa, és massa fàcil, massa fàcil trobar per casualitat un tema nou del que no sé gran cosa, o del que no sé res, i que, redéu! el trobo interessant... i ja està... ja he caigut en el parany, d'un tema interessant passo a dos... d'una persona que segueixo a Twitter, passo a dues, d'un flux RSS a seguir passo a dos... per més que al capdavall acabi fent una tria, la feina l'hauria d'haver feta abans... i això és complicadíssim. Sobretot quan un és de natural curiós.
  • L'animador: I llavors?
  • Jo, amb veu tremolosa un altre cop: Doncs que segueixo sent infobès... jo crec que la cosa podria ser pitjor, però segueixo tenint un nivell de frustració elevat. De tota manera he après a relativitzar, a renunciar de tant en tant, a dir-me que si la informació és realment important ja la tornaré a trobar, a situar-me dins del flux en comptes d'intentar captar-lo... jo crec que és un bon començament. Encara he de progressar molt però m'ajudareu, oi? Oi que m'ajudareu?
  • Tots en cor: I tant, Gatien! Pots comptar amb nosaltres.

Alguns trucs per controlar la infobesitat

  • Feu una tria de les subscripcions a les newsletters... Les que en realitat no llegiu = a la paperera
  • Organitzeu la bústia de correu electrònic i programeu-ne una tria automàtica perquè només es puguin "veure" els correus importants o urgents
  • Limiteu les subscripcions a fluxos RSS als temes que realment us interessin
  • No intenteu estar al dia costi el que costi en la gestió dels fluxos RSS, allò que té més de 5 dies ja no és "important" (en tot cas en molts temes... ja decidireu quins són)
  • Dediqueu un moment concret del dia per a gestionar la vostra infobesitat..., la resta del dia, organitzeu-vos de manera que l'afluència d'informació no us "destorbi"
  • No creeu infobesitat en els altres. Transmeteu, reenvieu, retuitejeu únicament allò que sigui realment oportú
  • Compartiu la vostra infobesitat i recolzeu-vos en els amics-col·legues per disminuir la vostra infobesitat personal. Si cadascú vigila un tema i fa una tria dins del soroll, i si aquesta feina és compartida, tots els membres del grup veuran com la seva infobesitat disminueix.
Enllaç d'Internet : http://www.doyoubuzz.com/gatien-bataille
Mots clau :
Afficher
L039usD039unMapaGooglePerALesCompr
le 15.01.2014 à 11:09:39
de 193.50.71.234

L'ús d'un mapa Google per a les compres agrupades

Autor de la fitxa : Françoise Viala
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Aquesta eina ha estat implementada a partir d'una reflexió al si de l'associació Pic'assiette sobre com donar visibilitat a les iniciatives ciutadanes de comandes agrupades.

Funcionament

L'associació no és qui crea els grups sinó que convida els ciutadans o el productor a acostar-se al grup més proper o a crear-ne un de nou. Els ciutadans que no es coneixen entre ells deixen les seves dades i l'associació Pic'assiette els posa en relació en funció del seu origen geogràfic.
Per tant la idea consisteix en:
  • mostrar tot el que ja existeix a un públic novell i també als grups ja creats. De fet, en el territori situat entre Nimes i Montpeller existeixen diferents grups que no es coneixen entre ells. Cada grup gestiona el seu funcionament, es planteja determinades preguntes, però no es relaciona amb els altres.
  • crear relacions, fomentar els intercanvis entre grups!
I funciona: s'organitzen jornades de manera autònoma sense que l'associació Pic'assiette les dinamitzi.
Més enllà de crear vincle, l'objectiu consisteix en reflexionar de manera col·lectiva sobre com ajudar els productors a diversificar els seus punts de venda i en perennitzar aquestes gestions de manera que aquesta tasca no sempre recaigui en les mateixes persones.
La participació és lliure, i no cal inscriure's per tal de ser posicionat en el mapa. La part més important del posicionament ha estat realitzada per l'associació Pic'assiette que durant un temps s'ha dedicat a organitzar trobades per intercanviar impressions amb els grups dels voltants de Montpeller. Més endavant, els grups s'han anat trobant i ara gestionen de manera autònoma la freqüència amb la que es reuneixen, el seu ordre del dia, etc.
L'eina ha servit d'exemple per crear un mapa de posicionament dels grups de compres ciutadanes, però a nivell de tota la regió del Llenguadoc-Rosselló. (http://site-coop.net/gaclr/)
El principal avantatge d'aquest tipus de mapa és la ràpida visibilitat de les iniciatives.

Algunes preconitzacions:

  • Cal pensar en actualitzar el mapa
  • Cal pensar en formar la gent
  • Cal fer-ne l'animació. L'eina per ella mateixa no és suficient, cal donar a conèixer la iniciativa a través de representacions en estands, jornades de divulgació per al públic en general.

La continuació

La segona etapa consisteix en posicionar les eines que permeten fer les comandes, les gestions i les accions establertes per tal que el grup esdevingui perenne. L'associació ha participat a les trobades Moustic per tal que la seva iniciativa esdevingui encara més col·lectiva i col·laborativa.
Enllaç d'Internet : http://picassiette.org/wakka.php?wiki=CollectifsAchatsGroupes
Mots clau :
Afficher
M039heEnganxatALesTaulesEnLinia
le 17.01.2014 à 15:58:05
de WikiAdmin

M'he enganxat a les taules en línia!

Autor de la fitxa : Claire Herrgott
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Sóc coordinadora pedagògica d'una llicenciatura professional. Qui diu coordinació diu OR-GA-NIT-ZA-CIÓ!
No és fàcil centralitzar les informacions, evitar les redundàncies, tenir al corrent els estudiants, l'equip pedagògic i els socis professionals!
Després de la formació Coop-Tic vaig entendre l'interès de la cooperació i intento cada cop més ser una "coordinadora cooperativa"!
Un petit exemple: per cada promoció d'estudiants es multipliquen les taules (taula per a les seves adreces, taula per al seu tema de pràctiques + dades del tutor de les pràctiques, etc.)
He creat una sola taula en línia que omplo a principi de curs quan es comencen a buscar empreses per fer les pràctiques. Els estudiants la van omplint a mesura que van trobant informació (recerca de pràctiques); l'assistent de formació i la coordinadora (jo mateixa) la completem indicant si s'ha redactat, signat i enviat el conveni; l'equip pedagògic completa la columna "nom del tutor pedagògic". Un cop estan fent les pràctiques, els estudiants també completen la informació sobre el seu tutor de pràctiques, etc. Després faig servir la taula per organitzar les presentacions.
S'ha acabat allò d'haver d'arxivar taules múltiples en el servidor, d'enviar-les per mail, de no saber quina és la versió que cal utilitzar... ara només faig servir una taula, accessible per a tots i des de qualsevol ordinador!

Petita anècdota: durant una auditoria de qualitat hi va haver una pana d'internet... i no es podia accedir a la taula! Des d'aleshores faig regularment una importació cap al format .ods per tal d'evitar quedar-me sense res!
Enllaç d'Internet : https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0AtlAzvEjLsq-dGcteTdJVW9FS2J5WVlyNzY3aHdjMFE#gid=2
Mots clau :
Afficher
 Filtra :  autoformation  bureautique  cohérence  communication  Communiquer et échanger  complexité  concept  Concevoir et animer un projet  coopération  Créer/fonctionner en réseau  débat  Enseigner/former  formation courte  formation longue  heuristique  idées  ils l ont fait  initiation  méthode  Organiser et planifier  Organiser un évènement à plusieurs  outil  Outils-réseaux  Parcours animer un projet coopératif  Parcours animer un réseau  parcours ça fume  Parcours communiquer rendre visible son projet  Parcours court animer un projet coopératif  Parcours formateur 2.0  Parcours introduction coopération  Parcours rédiger publier  Parcours technique  Parcours veille collaborative  Parcours1  Parcours2  Parcours3  partage  Partager et construire collectivement des ressources  Partager et diffuser sa veille  Produire et gérer du contenu  publication  Télétravailler  Travailler ensemble et à distance  Veiller  Visualiser des données